De mesquites, barres i radars (28D a Torredembarra)

Posted on 28 Desembre 2011

0


28 de desembre, dia d’innocentades. A Torredembarra se n’havien fet moltes i de ben sonades: gussis i bots en general que, des de la platja, feien cap misteriosament a algun lloc de dalt el poble; portes que, de sobte, apareixen tapiades amb totxanes -i, algun any, fins i tot d’edificis oficials; carrers que canviaven de nom i de municipi, amb predilecció per Altafulla; façanes que es despertaven anunciant una nova i estranya botiga o assenyalaven que un bar havia canviat de lloc… I els més petits que posaven la barra a les dones que tornaven amb el cistell de comprar i, fent de burots per un dia, cobraven alguna petita paga per deixar-les passar -primer alguna menja, després, algun dineret. Amb el anys -i el poble creixent cap a ciutat-, les innocentades han disminuït en quantitat i, sobretot, qualitat, i la barra, que s’havia anat esllanguit, s’ha recuperat, però pel carrer Nou ja hi passa massa gent, no tothom ve de comprar ni coneix la juguesca innocent i tradicional. Bé, tampoc necessàriament massa innocent.

Enguany, un dels mensuals d’informació local, al grup que té a Facebook, ha publicat que l’Ajuntament havia decidit que el Teatre-Auditori encara per acabar esdevindria una mesquita, la més gran del Tarragonès. De fet, això del Teatre de Torredembarra no deixa de ser il·lustratiu: inacabat de fa ja bastant, té un futur incert -si més no pel que fa a la seva finalització- i, tot i això, és un tema que passa sense pena ni glòria: no sembla que ningú tingui pressa per acabar-lo ni ningú sembla massa interessat en reclamar que s’acabi d’una vegada. La innocentada era evident, i per molts motius, però hi ha qui ha picat i ha penjat al mur la seva sorpresa, el seu enuig…, i amb comentaris previsibles. En això del racisme hi ha una ceta tendència a caure-hi de quatre potes i fàcilment. D’un rumor malentincionat se’n fa veritat indiscutible en un no-res. Ara, tot i així, les respostes al Facebook tampoc no han estat tantes, i n’hi hagut de crèdules i d’incrèdules meitat per meitat.

La llufa que ha triomfat al carrer, però, ha estat el nostre famós radar, la notícia que ha dut el nom de Torredembarra més lluny i amb més insistència aquest 2011 que se’ns escola definitivament. Radars de cartró han aparegut en diversos indrets del municipi. El més vistós, sens dubte, el que embolicava la font de la plaça de la Font, al bell mig del centre del centre. A migdia, quan uns operaris municipals miraven de treure el radar-llufa de la simbòlica font, que ja fa temps que no treu aigua, la gent que s’estava fent el vermut a les terrasses de la plaça els ha fet saber que millor que no, i han hagut de fer-se enrera. Un parell de cantonades més enllà, en la caixa d’una furgoneta de la brigada ja hi havia algun altre radar decomisat.

Si la notícia penjada al Facebook hagués estat que l’Ajuntament no sabia com complir la promesa de solventar el desgavell ocasionat pel radar de veritat, segurament que els comentaris haguessin estat molts més i més sucosos. Clar que potser no fóra una innocentada.

(Publicat a http://www.delcamp.cat el 28 de desembre de 2011)