Castells, ADN 2.0

Posted on 15 Desembre 2011

0


La temporada castellera 2011 ha estat la de l’eclosió del fenomen twitter en el món casteller. La immediatesa que permet l’eina, fàcilment utilitzable a peu de plaça mateix, ha comportat que les actuacions hagin estat retransmeses a temps real per un nombre cada cop més gran d’afeccionats i castellers mateixos, i que tothom sabés que estaven fent els altres, en aquell mateix moment, a qualsevol altre poble o ciutat. Les colles han estès la seva utilització a la convocatòria d’assajos, l’anunci d’intents i allò que es diu animar -o calentar- la pròpia gent. I, amb més o menys gràcia, s’hi han generat debats -els comentaris en viu del programa “Quarts de Nou” de Tv3 n’han estat un exemple clar i polèmic- i s’hi han establert, també, picabaralles -més pacífiques, això sí, de les que s’han produït, en algun moment, en viu i cara a cara. Fins i tot s’hi ha jugat amb l’humor estil Crackòvia: recordo les piulades del twitter oficial dels Minyons de Terrassa en el seu viatge a Andorra a partir d’un suposat segrest d’un guàrdia civil de l’aduana -“verd”, evidentment.

La xarxa s’ha avançat, doncs, a la informació castellera més tradicional -fins i tot a la de la majoria dels digitals-, que haurà de reaccionar dirigint-se més cap a l’opinió. Res de nou: és el que, pels mateixos motius, hauran de fer la majoria dels mitjans, ja siguin generalistes o especialitzats en qualsevol aspecte de l’actualitat. El que passa ho sabem immediatament via 2.0. Després, el que ens cal és que ens expliquin com i per què, i des de posicionaments diversos i plurals. També en el fet casteller.

Aquesta eclosió tuitera 2011 va tenir el seu espetec final dissabte passat, des de Cal Figarot, el local dels Castellers de Vilafranca, amb la celebració del primer debat casteller 2.0. Via, evidentment, twitter -i també per youtube- es van poder seguir les intervencions de Manel Urbano -cap de colla de la Vella de Valls-, David Miret -dels Castellers de Vilafranca- i Nani Matas -dels Minyons de Terrassa- en una conversa que em va tocar de moderar i que va tenir l’eix central en l’anàlisi de la temporada. Organitzat, a iniciativa del periodista casteller Josep Torrenyo i convocat per Castells&Tweets (http://castellstweets.blogspot.com/), el debat va ser, és clar, interactiu: no només van poder participar-hi els presents a la sala d’actes de Cal Figarot, sinó també els que formulaven les seves preguntes o les seves opinions amb les seves piulades, fossin on fossin.

Com que no tot són flors i violes -i tampoc el món 2.0-, la tertúlia va tenir la seva dosi de neguit tecnològic -ja se sap: tot funciona mentre es prova, però no tot ho fa quan ha de funcionar- i es va tornar a demostrar que encara ens falta una mica d’hàbit per poder esprémer tot el suc a tanta màquina. Res de nou, tampoc: he vist videoconferències entre catedràtics de grans universitats tecnològiques que es tallaven cada dos per tres. Del que em quedo de l’experiència és el salt qualitatiu que significa, el seguiment que va tenir, la consolidació del twitter com a mitjà de proximitat del món casteller i algunes de les conclusions del debat. Segurament, la que més el resumeix és que cada colla té el seu propi ADN, fins i tot a l’hora de plantejar-se el fet casteller com a element festiu de la pròpia ciutat. I una reflexió: a l’any de la seva consideració com a Patrimoni de la Humanitat, els castells continuen demostrant el que en podríem dir, precisament, el seu ADN col·lectiu: tradició i modernitat, singularitat i universalitat. Doncs, això, via twitter.

(Publicat a http://www.delcamp.cat el 15 de desembre de 2011)