Exercicis de mètrica: “Au, jovent!”

Posted on 4 Desembre 2011

0


Exercici

Analitza mètricament (metre o nombre de síl·labes dels versos; combinació de rima i estructura estròfica) aquesta cançó anònima del segle XIX:

Au, jovent, deixem la feina,
preparem-nos a sortir,
esmolem de pressa l’eina
per quan toquin a ferir.
Per donar el seu crit d’alerta,
la campana està amatent!
i abans d’hora ja es desperta
dins el cor l’enardiment.
Au, jovent!
Via fora! 
via fora,
sometent!
 
Nostres feixes adobades
amb afany hem conreat
fins que a còpia de suades
hi hem fet créixer el nostre blat.
Aquest blat nos és la vida,
la família hi té el sustent,
i aquests lladres, en partida,
la collita ens van prenent.
Au, jovent!
Via fora! 
via fora,
sometent!
 
Sense festes hem de viure,
ple de morts està el fossar,
ja ningú gosa somriure
que no acabi per plorar.
Tothom ha de plorar un pare,
un germà, amic o parent,
i els seus matadors, encara,
fent més sang van correguent.
Au, jovent! 
Via fora! 
via fora, 
sometent!



Pauta de l’exercici

Aquest text anònim del segle XIX, conegut com “Au, jovent”, va ser musicat, ja fa uns anys, per Jordi Fàbregas i interpretat pel seu grup, Coses, i també per Ramon Muntaner, i ha tornat a ser popularitzat, recentment, pel grup Mesclat. De fet, se’n coneixen diverses versions, no coincidents del tot –com succeeix, sovint, amb la literatura d’aquestes característiques-, començant pel mateix refrany, que varia el seu final entre “via fora, sometent!” i “via fora, som a temps!”.

En tot cas, comptem el nombre de síl·labes de cada vers i le seves rimes, per tal de trobar quin és el metre dels versos, quina és la seva combinació de rima i en quines estrofes s’estructuren.

      Au, jovent, deixem la feina,            7A’

      preparem-nos a sortir,                       7B

      esmolem de pressa l’eina                 7A’

      per quan toquin a ferir.                     7B

5   Per donar el seu crit d’alerta,        7C’

      la campana està amatent!               7D

      i abans d’hora ja es desperta          7C’

      dins el cor l’enardiment.                  7D

      Au, jovent!                                                  3D

10  Via fora!                                                      3E’

      via fora,                                                        3E’

     sometent!                                                    3D

     

      Nostres feixes adobades                         7F’

      amb afany hem conreat                        7G

15  fins que a còpia de suades                   7F’

      hi hem fet créixer el nostre blat.     7G

      Aquest blat nos és la vida,                    7H’

      la família hi té el sustent,                     7D

      i aquests lladres, en partida,              7H’

20 la collita ens van prenent.                  7D

     Au, jovent!                                                        3D

     Via fora!                                                              3E’

     via fora,                                                              3E’

     sometent!                                                         3D

25 Sense festes hem de viure,                  7I’

      ple de morts està el fossar,                  7J

      ja ningú gosa somriure                         7I’

      que no acabi per plorar                         7J

      Tothom ha de plorar un pare,          7K’

30 un germà, amic o parent,                    7D

      i els seus matadors, encara,                7K’

      fent més sang van correguent.          7D

      Au, jovent!                                                       3D

     Via fora!                                                             3E’

35 via fora,                                                             3E’

     sometent!                                                          3D

En la versió que comentem, aquesta composició és formada per tres estrofes: tres octaves -l’estrofa clàssica de vuit versos- amb refrany -en aquest cas, de quatre versos, un quartet, que es repeteixen en cada estrofa. Si bé les octaves estrictes són isosil·làbiques -totes els versos són del mateix metre o nombre de síl·labes-, el poema –amb el refrany- és anisosil.làbic. Els versos de les octaves són heptasíl.labs –com és habitual en la poesia d’origen popular- de rima consonàntica, encadenada i alternada -és a dir, amb l’estructura ABABCDCD i versos acabats en paraula plana o femenina (A’) i d’altres en aguda o masculina (B). El refrany, per la seva banda, és format per quatre versos trisíl·labs de rima consonàntica, creuada (DEED) i també alternada.

Cada octava es relliga amb el refrany per una retronxa de rima: la quarta rima –la darrera- de la primera octava és represa pels dos trisíl·labs. Això, que es repeteix a tota la composició, obliga conseqüentment al fet que, tot i que cada octava varia de rima respecte a l’anterior, la darrera sigui sempre la mateixa, ja que el refrany no varia. Vegem-ho a l’esquema: ABABCDCDDEED FGFGHDHDDEED IJIJKDKDDEED.

De la rima, també, en podem remarcar l’evidència que es tracta de rima fonètica i no visual. Per això cal considerar, sense cap mena de dubte, que “pare” (vers 29) i “encara” (v. 31) rimen consonànticament, tenint en compte, evidentment, que es tracta d’una cançó originària de la zona del català oriental i central -amb la pronúnica, doncs, de l'”a/e” àtones com a neutra.

Tots els heptasíl·labs tenen accent a la tercera síl·laba, i de manera molt clara. De fet, només hem d’efectuar un únic procediment de reforç accentual, al vers 31, dotant de tonicitat rítmica la primera vocal àtona de “matadors”. Això, que siguin tots heptasíl·labs d’accent a la tercera, fa que l’anisosil·labisme estigui exempt de qualsevol tensió i ens aporti un ritme fluid, ja que combina, a cada estrofa, vuit d’aquests heptasíl.labs, precisament, amb quatre trisíl·labs.

Més interessant resulta tot el que té a veure amb els contactes vocàlics, que n’hi ha i força, i alguns de complexos. Pel que fa al contacte de vocals de paraules contigües, sempre es resol amb un procés de sil·labació. No ens ha d’estranyar que hi hagi, per exemple, elisió a “donar el” (vers 5) i a “créixer el” (v.16) i sinalefa a “plorar un” (v. 29), perquè es tracta, com hem vist, d’un text creat des d’una parla catalana que no pronuncia les “r” finals de paraula. Sí que és remarcable l’elisió obligada pel recompte a “un germà, amic” (v. 30), perquè la pausa sintàctica entre “germà” i “amic”, remarcada per un signe de puntuació, sembla molt evident i, fer-la desaparèixer, massa forçat.

Ja hem dit que hi havia alguns casos complexos de contacte vocàlic, almenys pel que fa a la constitució del metre. Vegem-ne algun. En primer lloc, el vers 15:

fins que a còpia de suades

 que, normativament, té deu síl·labes:

 fins que a còpia de suades
   1   2  3  4 56 7   89 10

però ja sabem que es tracta d’un heptasíl·lab femení (és a dir, set síl·labes mètriques, més una vuitena, l’àtona final). Per tant, hem de trobar l’escansió correcta:

fins que a còpia de suades
  1     2   3  4 5  67 (8)

Aquest és un poema anterior a la normativa fabriana, recordem-ho, i pertany a un gènere –el popular- i, també, a una època –el segle XIX- en què és habitual trobar vacil·lacions a l’hora de fer o no diftong entre i + æ. A més, tots els altres heptasíl·labs tenen accent a la tercera. En conseqüència, el més lògic és efectuar una elisió a “que a” i una sinèresi a “còpia”, mentre mantenim la pronúncia separada de “suades”. Tenim l’accent a la tercera i reconeixem la diftongació iæ, que no és estranya en una cançó popular del XIX.

Un cas semblant, potser més senzill, el trobem al vers 18:

la família hi té el sustent,
 1  2 3 45  6  7  8  9  10

que hem de resoldre així:

la família hi té el sustent,
1   2 3   4     5    6   7

és a dir, fent, a la vegada, una sinèresi i una sinalefa a “família hi” i una elisió a “té el”.

Aquest poema, doncs, pot ser un bon exercici per comprovar alguns aspectes de l’anisosil·labisme, és a dir, de la combinació en una estrofa o en un poema de versos de divers metre, com ara la relació accentual entre aquests versos. També, i especialment, per treballar diverses qüestions dels contactes vocàlics a l’hora d’escandir o mesurar els versos.

Proposta curricular

El poema permet, també, un comentari de caire històric prou interessant.

Material

Versió de Coses:

http://es.filesmap.com/mp3/DMli/coses-au-jovent/

Versió de Ramon Muntaner:

http://www.yes.fm/musica/Ramon-Muntaner/Croniques/Au–jovent-.html

Versió de Mesclat (amb Jordi Fàbregas):

http://www.youtube.com/watch?v=H76IRmAphZ0

I, encara, una altra versió. Aquesta “a capella”, de Cants de la República:

http://www.youtube.com/watch?v=Kl7unkckzKo&feature=youtu.be

Nota bibliogràfica

A partir d’un exercici del meu llibre Què és la mètrica. Introducció a la versificació catalana (Edicions 62-Proa, Barcelona, 2007). Hi trobareu, també, els fonaments teòrics desenvolupats.