Les Festes d’Algemesí, Patrimoni de la Humanitat: Muixeranga i Castells, dues tradicions, una mateixa arrel

Posted on 28 Novembre 2011

2


L'entrada de la processó, amb la Muixeranga i els altres balls

Avui, dilluns 28 de novembre de 2011, el Comitè Intergovernamental de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial, en la seva sisena sessió, celebrada a Bali, ha inscrit les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí en la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat (http://www.youtube.com/watch?v=H66wSEY9TaE). Les festes d’Algemesí -d’origen medieval i que se celebren anualment el 7 i 8 de setembre- s’afegeixen, així, a un reduïdíssim grup d’elements de la cultura popular i tradicional dels territoris de parla catalana que assoleixen aquesta consideració patrimonial mundial en algunes de les seves accepcions.

D’aquesta manera, han estat considerats Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i, a la vegada, Patrimoni Cultural Immaterial dos conformants especialment singulars del nostre pòsit històric comú: el Misteri d’Elx -que ho fou el 2001- i la Patum de Berga -el 2005. És a dir, un misteri sacre medieval representat a l’interior d’un temple i una festa de carrer plena també d’elements d’origen antics. En un cas i l’altre, dos elements definitoris de tot un poble, però també del seu territori.

I han rebut la catalogació de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, amb Algemesí, tres d’altres elements: el Tribunal de les Aigües de València – el 2009-, els Castells -el 2010- i el Cant de la Sibil·la -també el 2010. És a dir, una tradició jurídica valenciana, en la qual l’ús de la llengua pròpia n’és un element definitori; una tradició nascuda al Camp de Tarragona que s’ha expandit fins a la Catalunya del Nord i la illa de Mallorca; i un altre element litúrgic, aquest de Nadal, que si bé ha estat reconegut en la seva pervivència mallorquina, no podem obviar la seva realització històrica en tots els nostres països, ni que també s’hagi mantingut al llarg dels temps a l’Alguer i que s’ha recuperat modernament en alguns indrets de Catalunya, el País Valencià i, també, Menorca. I encara hi podríem afegir la Dieta Mediterrània -considerada Patrimoni Immaterial el mateix 2010- que, tot i tenir una evident consideració transnacional, la seva candidatura fou impulsada incialment des de Catalunya.

Tornejants

Les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí transcendeixen, certament, del seu clos local -on van néixer, on s’han mantingut i on viuen la popularitat necessària per al manteniment de la tradició. Les d’Algemesí són altament representatives d’un model festiu, en el qual, a partir de costums antics evolucionats, de la religiositat sacra a la vegada que popular i de l’ús del carrer com a espai festiu, els balls i les danses en seguici centren els moments més rituals i col·lectius d’aquesta festa. És un model existent i viu en bona part dels nostres països, que perviscut en algunes zones -i, darrrament, s’ha introduït o reintroduït en d’altres. És el model de la Ribera valenciana i, també, de forçá comarques de la Catalunya Nova, amb qui té un evident lligam. Els Bastonets, la Carxofa i els Arquets, els Pastorets, les Llaurado i els Tornejants d’Algemesí, amb la Muixeranga, ens recorden de ple els seguicis de Tarragona, Vilafranca del Penedès, Vilanova i Sitges, i els seus balls de bastons, de pastorets, de valencians, moixigangues… De fet, l’actuació conjunta del seguici, a les portes del temple, quan hi entra la processó, és espectacular: a Algemesí, a Tarragona i a Vilafranca. No és debades que el ball que més s’escapa d’aquest pòsit comú, el de les Llauradores, sigui el més modern -de 1906!- i l’únic que no va acompanyat per la música de dolçaina i tabalet -les gralles del Penedès i del Camp. Els Tornejants, fins i tot, i canviant completament el marc de celebració, no deixen de recordar la Dansa de la Mort de la Processó de Verges, i no només perquè la precussió reiterada d’un tambor sigui la música única d’aquesdt ball guerrer. També per l’esquematisme de la dansa.

L'alta de 5 de la Nova Muixeranga

Allò que és més conegut, des de fora, de les Festes d’Algmesí és, sense cap mena dubte, la Muixeranga. Datada documentalment per primer cop a començaments del segle XVIII -que vol dir que venia d’abans-, és un ball religiós que conté la realització de torres humanes diverses -entre les quals l’Alta i la Torreta. La Muixeranga d’Algemesí és, evidentment, una de les mostres més potents i sòlides d’aquest nostre vell costum universal de pujar un damunt l’altre. Com els Balls de Valencians i les Moixigangues del Principat. Uns i altres -distints i parells- són una dansa amb una música específica que, en el seu devenir, s’entreté en aixecar construccions humanes. Construccions com les d’uns castells, que, a finals del mateix XVIII, anaren abandonant les danses del Ball de Valencians -i la denominació no és casual- per esdevenir un costum autònom, propi… No podem dir que Muixerangues i Castells vinguin directament l’un de l’altre, però sí que, des de tradicions diverses comparteixen una mateixa evident arrel: la festa, el seguici popular i aquest entestament de verticalitat a partir de danses. En les darreres dècades, a més, colles castelleres catalanes -en especial de Vilafranca i de Tarragona- i les muixerangues d’Algemesí han viscut vibrants diades de germanor, tant a la Ribera com al Camp i al Penedès.

De la mateixa manera que, per bé que han estat tots els elements de les Festes d’Algemesí els considerats Patrimoni Immaterial de la Humanitat, la Muixeranga -les dues existents avui- és allò més emblemàtic i representatiu, de muixerangues, en aquests moments, no només n’hi ha a Algemesí: d’entre antigues, recuperades i reiventades, en podem trobar a Sueca, Oliva, València o Carcaixent, sense oblidar els Negrets de l’Alcúdia i el Ball de Locos d’Ontinyent, que és com s’anomenen -seguint una pròpia tradició local- en aquestes dues poblacions.

Però tampoc no podem oblidar un element que atorga singularitat a la Muixeranga d’Algemesí i per al qual pren una especial rellevància la catalogació de la UNESCO: la seva música -a so, evidentment, de dolçaina i tabalet-, que ha esdevingut, modernament, himne popular valencià, sot l’impuls de tots aquells moviments, institucions i persones que se signifiquen en la defensa de la llengua i la identitat del país, en una assumpció que ja va defensar Joan Fuster. Per això, també, la música de la Muixeranga ha estat injustament menystinguda i, fins i tot, perseguida pels qui el propi país no és una fita, sinó només una excusa, i que, des de les institucions que controlen, n’han arribat a prohibir la seva interpretació.

La consideració de les Festes d’Algemesí com a Patrimoni de la Humanitat, doncs, no només és un merrescut reconeixement a la pervivència d’un conjunt festiu popular, sinó que va més enllà: pel que té de salvaguarda a tots els seus signes d’identitat -música de la Muixeranga inclosa- i de nou agermanament entre tots els nostres costums d’enlairar-nos l’un damunt de l’altre

Material:

Dossier informatiu de la festa d’Algemesí:

http://www.algemesi.es/SiteResources/data/MediaArchive/archivos/MaredeDeu/Valenciano.pdf

web de la Muixeranga d’Algemesí:

http://www.muixeranga.net/

web de la Nova Muixeranga d’Algemesí:

http://www.novamuixeranga.com/

versions tradicionals de la música de la Muixeranga:

http://www.novamuixeranga.com/musica.php

versió d’Obrint Pas:

http://wn.com/Obrint_Pas_%E2%98%85_La_Muixeranga_Himne_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0

recull de versions diverses:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3955577/20111128/versionant-muixaranga.html

Posted in: Cultura popular