Torredembarra del Radar

Posted on 23 Novembre 2011

2


La Torredembarra-sur-mer literària -un mer divertimento lúdic i mediterrani- ha quedat aplanada, aquests darrers dies, per una realitat més crua: la Torredembarra del Radar, que ha esdevingut notícia recurrent dels mitjans comarcals i nacionals, arribant fins i tot a agafar l’AVE i a fer-se un lloc a la premsa de Madrid, malgrat la dura competència de les eleccions, la crisi i les retallades. I és que les dades són aclaparadores: de febrer fins ara el nostre ja famós radar mòbil ha clavat unes 8.000 multes de trànsit. És a dir, fent un simple trasllat demogràfic, com si els del Servei Català de Trànsit n’haguessin posat 4 milions en aquests mesos. Seria un escàndol dels grossos: els radars dels Mossos en van etzibar, a tot Catalunya i per tot el 2010, poc més de 700.000. (I no val a dir que a la Torredembarra del Radar no només s’han denunciat conductors locals, sinó també dels pobles de tot el Baix Gaià que hi van a comprar, al CAP o a la platja, perquè tampoc no es pot dir que les carreteres i autopistes catalanes no siguin transitades per vehicles de fora).

No crec que la gent de la Torredembarra del Radar i rodalies tinguem més tendència a la infracció que la resta de catalans i catalanes, més aviat no. Per tant, alguna cosa deu passar: o els del Servei Català de Trànsit són un calçasses -que coneixent el Felip Puig i el Joan Aregio no m’ho sembla- o a la Torredembarra del Radar a algú se li ha anat la mà. Segurament per la reconversió de vies interurbanes en urbanes pel que fa a l’estatus jurídic -però no a la realitat visible, ni viària ni urbanística- i sense un avís clar de totes les conseqüències -malgrat la senyalització vertical-; potser per un zel molt zelós d’algun responsable de trànsit local -dut a un límit de rècord Guiness-; fins i tot per una urgència recaptatòria fonamentada en un estricte compliment de la normativa -això sí, a partir del camuflatge i sense senyalització específica… Segurament, potser, fins i tot… però allò que hauria de ser una mesura coercitiva de males pràctiques ha esdevingut una justificada alarma social. És a dir, tot el contrari del que hauria de ser: conductors que no tenien -ni tenen- la consciència d’haver actuat de manera incorrecta -perquè anaven a 60 en una zona no habitada en la qual abans es podia anar a 90, sense que hagués canviat ni el tipus de via ni el seu entorn- s’han trobat havent de pagar una suma de sancions que arriben a quatre xifres i els deixen els punts del carnet escurçats o extingits del tot -i tractats, en el fons i en la forma, com els que anaven a més de 100. I, per acabar-ho d’adobar, han rebut la denúncia mesos després -desapareixent qualsevol hipotètica funció pedagògica immediata de la sanció.

La Torredembarra del Radar demana una solució -i les converses entre l’Equip de Govern municipal i la Plataforma d’afectats n’han de ser el camí-, així com una adequada resolució de les al·legacions. I curar les ferides, perquè en tot l’afer s’han fet dos tipus distints de mals: els causats a la gent -a la seva butxaca, ja prou malmesa, i a la seva activitat laboral-, però també els infringits a la policia municipal. La Torredembarra del Radar no és la millor manera perquè la ciutadania vegi la policia com una institució al seu servei. Més aviat no.

I ho dic des la llibertat de no haver rebut cap de les 8000 denúncies. De moment.

 (Publicat a http://www.delcamp.cat el 23 de novembre de 2011)

Etiquetat: