El Concurs7: essència castellera

Posted on 3 Octubre 2011

5


El debat sobre els concursos de castells és històric -el podem resseguir, si més no, de 1932 ençà, amb més o menys intensitat, de manera paral·lela a la mateixa intensitat de l’evolució del fet casteller. En aquest debat, sovint, s’ha culpabilitzat els concursos de dos fets diguem-ne pocs castellers, sempre a redós de la competitivitat:

  • empènyer les colles a intentar castells per damunt de les pròpies possibilitats

  • minvar la col·laboració entre colles

I, veient algun moment d’algun dels concursos de Tarragona de les darreres dècades, es pot convenir que aquests retrets tenen la seva base. Ara, això és degut a l’essència dels concursos o a la rivalitat existent entre les colles que hi participen? Aquests efectes els trobem només en els concursos o els podem trobar en d’altres grans diades del calendari en què hi participen aquestes i d’altres colles?

L’edició d’aquest 2011 del Concurs7 de Torredembarra -que gairebé tothom ha definit d’exitosa, brillant, exemplar… o amb qualificatius similars- diria que ha donat alguna resposta a aquests interrogants:

  • dels 40 castells intentats, se’n van descarregar 36 i se’n van carregar 3, a banda d’un intent desmuntat, que es va carregar posteriorment. És a dir, no es va intentar cap castell que, si més no, no es carregués, i una altíssima majoria es van descarregar.

  • de les 13 colles presents, 9 van fer-hi la millor actuació de l’any i 2 la van igualar. Però, encara més: el Concurs7 va veure, per a 4 colles, la millor actuació de la seva història. No es pot dir, doncs, que el fet que tots els castells intentats fossin assolits sigui degut a que les colles van anar per sota de les seves possibilitats, ans al contrari: les colles van donar el màxim de si mateixes, a la vegada que van saber en tot moment no estirar més el braç que la màniga. De fet, hi ha més dades que ho confirmen: les colles van aixecar un total de 16 castells que no havien plantat en tota la temporada. I 6 colles van estrenar un castell que encara no havien fet en tota la seva història. I cap va marxar sense haver assolit el que havia plantejat

El nivell, doncs, va ser màxim per a la gamma de 7, el de les colles convocades: 6 van descarregar el 5 de 7, 2 van completar el 7 de 7 -d’un únic enxaneta- i una el 3 de 7 per sota -colla que, a més, va carregar el 2 de 7. De fet, els castells de la gamma alta de 7 van ser 22. La teòrica competitivitat del concurs, en conseqüència, no va influir negativament en les possibilitats dels intents i, en canvi, sí que ho va fer positivament en l’assoliment de les fites plantejades per cada colla. Va ser, a més, una competitivitat que, en cap moment, va impedir veure les pinyes multicolors, amb les colles ajudant-se les unes a les altres. Això ho ha resumit a la perfecció Efren Garcia en el seu apunt blocaire “Un concurs de colles de seny” (http://blogspersonals.ara.cat/gammaextra/2011/10/03/un-concurs-de-colles-de-seny/), posant un exemple que, com que em toca personalment -millor dit, com a membre dels Nois de la Torre-, més m’estimo de reproduir en les seves pròpies paraules:

La col·laboració a les pinyes va ser exemplar, tant que fins i tot es va viure un dels moments més especials de la jornada quan els Castellers d’Esplugues van fer ús de la ronda de repetició per decidir el resultat final del concurs. Els cargolins es disposaven a tancar la seva pinya de dos de set quan un nombrós grup de Nois de la Torre -fins a aquell moment guanyadors virtuals del concurs- van atansar-se decididament a donar un cop de mà.”

I hi podria afegir que els mateixos cargolins ja havien donat una lliçó quan, en aquesta seva darrera ronda, enlloc de tirar un més còmode per a ells 3 de 7 amb el pilar -que els hagués donat el primer lloc sense cap mena de dubte-, van decidir tornar a intentar el 2 de 7 que havien hagut de desmuntar a la segona tanda, demostrant que, per a ells, el prioritari era fer el que s’havien plantejat. Com ho van demostrar els Nois -i les noies- de la Torre que van anar a fer-hi pinya. Els Nois ja havíem guanyat: havíem descarregat tot el que havíem previst de dur a plaça. Com havien guanyat totes i cadascuna de les 13 colles.

Els Nois de la Torre -promotors de la trobada- vam viure, certament, una diada gloriosa: en primer lloc, per l’èxit col·lectiu del Concurs7: de castells assolits, d’organització, mediàtic…; en segon lloc, pel nostre propi: vàrem descarregar el primer 7 de 7 de la nostra història -amb èpica inclosa- i al primer intent i vàrem fer la millor actuació des d’aquella antiga etapa daurada de 1982-1985: 4de7 amb el pilar, 5 de 7, 7 de 7 i pilar de 5, tot descarregat. Jo que he viscut les dues etapes puc dir -i ja sé que, a cops, la memòria és selectiva- que el futur que se’ns albira és més potent del que vàrem poder albirar aquells anys: el tou de gent jove que tenim no l’havíem tingut mai -ni tampoc tan implicats amb la colla com ara-, com no havíem tingut mai tants castellers i castelleres amb capacitat de treballar efectivament. Al 7 de 7 d’ahir hi havia un nombre inimaginable fa pocs anys de nois i noies amb camisa treballant en un lloc clau del castell, ja sigui a la pinya, als troncs o als poms de dalt. I la celebració va ser també esborronadora: el futur, doncs, pot ser impressionant. Ho ha de ser. Ho serà.

Però, el més important d’ahir -més i tot del que va ser important per a cada colla, que déu n’hi do-, ho resumia l’Efren Garcia amb el seu titular de “colles de seny” i ho deia, a peu de plaça, el matalasser Jordi Andreu -als micros conjunts d’Ona la Torre i tac12-, quan afirmava que, sovint es parla gairebé només de les actuacions de 9, i s’oblida que en colles com les de 7 també hi ha “essència castellera”.

El Concurs7 va servir, doncs, per recordar la significació de totes i cadascuna de les colles del món casteller, sigui quin sigui el nivell de les seves construccions. Per subratllar-ne el mèrit, la dedicació, la tècnica, el criteri i el saber fer i estar. No hi ha colles petites i grans castellerament parlant. N’hi ha, sí, pel que fa a la seva pròpia massa social, a l’entorn geogràfic o humà en el que es mouen, a les seves possibilitats com a entitat… Però no des d’un punt de vista estrictament casteller.

I va servir, també, per posar damunt la taula dos fets. Que els concursos no duen necessàriament en el seu ADN els intents desesperats o la manca de col·laboració entre colles. Són les pròpies colles les que decideixen, en cada moment, com es plantegen les actuacions i quina és la seva (pre)disposició. I que els concursos també poden ser una magnífica i alliçonadora diada de valors castellers, com la de la plaça del castell de Torredembarra aquest 2 d’octubre de 2011.

I consti que, com tot en aquest món, tothom té dret a estar-hi a favor o en contra, i a argumentar el seu posicionament. I que, segurament, tothom té les seves raons.

Addenda: 8è Concurs de castells “Vila de Torredembarra”:

1- Castellers d’Esplugues: p4cam, 5/7, id2/7, 3/7xs, 2/7(c) – 2990 punts

2- Nois de la Torre: p4cam, 4/7p, 5/7, 7/7 – 2600 punts

3- Castellers del Poble Sec: p4cam, 5/7, 7/7, 4/7p – 2597 punts

4- Castellers de la Sagrada família: p4cam, 5/7, 4/7p, 3/7p – 2497 punts

4- Minyons de l’Arboç: p4cam, 4/7p, 5/7, 3/7p – 2497 punts

6- Castellers d’Altafulla: p4cam, 4/7p, 3/7p, 5/7 – 2492 punts

7- Castellers de Badalona: p4cam, 3/7, 4/7p, 3/7p – 2275 punts

8- Colla Jove de l’Hospitalet: p4cam, 4/7, 3/7, 3/7p – 2070 punts

9- Salats de Súria: p4cam, 3/7, 4/7, 4/7p(c) – 1972 punts

10- Colla Jove de Barcelona:p4cam, 3/7, 4/7, p5 – 1765 punts

11- Castellers de Cerdanyola: p4cam, 2/6, 3/7, 4/7 – 1705 punts

12- Colla Jove Xiquets de Vilafranca: p4cam, 3/7, 4/7(c), 2/6 – 1612 punts

13- Torraires de Montblanc: p4cam(c), 4/6p, 2/6, 3/6p – 1005 punts

(Malauradament no he aconseguit, encara, tenir tots els pilars de comiat de cada colla. Això sí que és un defecte indirecte del Concurs7: com que els pilars finals no apareixen en la classificació no consten en la majoria de cròniques, que el que fan és reproduir l’acta del Jurat. En la propera edició caldrà afegir els pilars finals a l’acta fora de puntuació i problema resolt: així la premsa ho tindrà més fàcil i les actuacions sortiran completes)

I, si voleu veure, la diada en una àmplia retransmissió de “fals directe”:

http://tac12.xiptv.cat/programa/131/especials-tac12?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

Posted in: Cultura popular