Els valors no es planifiquen

Posted on 29 Setembre 2011

0


El conseller Cleries ha anunciat aquesta setmana, via televisió, que sempre queda més bonic, l’aprovació d’un Pla Nacional de Valors. Segons va declarar, es tracta de potenciar “una societat més humanitzada”, “de lluitar contra una societat que tendeix a valors individualistes i líquids” i de fomentar-ne d’altres de “més sòlids i consistents”. Més enllà de la innovació de la liquidesa dels valors, en uns moments de manca de liquiditat pressupostària, el conseller Cleries ha apuntat que l’escola s’hauria d’encarregar de fer-lo efectiu -cosa que no és cap novetat: quan algú té una idea brillant, que sembla difícil de dur a la pràctica, l’escola és un bon calaix de sastre on encolomar el mort. De fet, educar en valors tampoc no ve de nou: a casa nostra en tenim una àmplia experiència pedagògica i sociològica, que el mateix Departament del conseller Cleries recull, abans i tot de l’aparició mediàtica del Pla, a la seva pròpia web: http://dixit.gencat.cat/portal/fitxes/dossiers/recursos_educacio_valors.html. I, si voleu donar una petita ullada a la xarxa, trobareu amb facilitat un munt d’experiències, propostes i la publicacions dels darrers anys.

El Pla, que serà dirigit, òbviament, per Benestar i Família -el Departament de l’enrenou del PIRMI i de l’anunci de l’endarreriment en pagaments a serveis socials, embolics d’ara sí, ara potser no, bé no del tot…-, tindrà un consell de direcció i un consell assessor amb diferents personalitats del món universitari, acadèmic i de les entitats socials d’aquí i de fora, segons fonts oficials.

Els valors són inherents a les persones, als grups, a les societats… Es viuen, es transmeten, es transformen, romanen… però no es planifiquen. Ara m’hauria d’agafar un rampell de l’esquerra humanista i posar el crit al cel: si alguna institució ha de promoure valors, millor Cultura; i això de planificar intangibles sona, més aviat, a rèmores ben allunyades en el temps. Es planifiquen objectes, no conceptes. Es planifiquen infraestructures, polítiques educatives o sanitàries…, no actituds. I és que, a més, això dels valors no és una cosa baldera. Ramon Alcoberro, a l’entrada “Els valors” del seu bloc “Filosofia i pensament” –http://www.alcoberro.info/V1/etica11.htm– els emmarca així:

Un valor, encara que pugui semblar una definició agafada pels cabells, és una cosa que val. Valor és el que dóna sentit a l’acte i a la cosa. El nucli de l’ètica és posar al descobert els valors (Werte) i mostrar com actua en l’home el sentiment de valor o axiològic (Wertgefhühl) que és el nucli de la moralitat. L’ètica ens ha de donar el sentiment del valuós. Però l’home només pot assolir aquesta comprensió del valor a partir de l’êthos, és a dir, del seu caràcter, del seu fer-se humà entre els altres. El valor no el puc descobrir tot sol, sinó només en diàleg amb els altres. L’autenticitat o falsedat dels meus valors depèn de la meva relació (justa o injusta) amb els altres homes i amb les coses. El ser de l’home no és estàtic, sinó que es troba en el seu “fer-se”. Els valors són una estimació en el sentit que impliquen un ordo amoris. Estimo el que val per a mi i em dóna sentit. No tinc un coneixement de les coses que sigui independent de l’estimació: el que per a mi val molt pot no valer res en una altra conducta. No hi ha valor si jo no el “vull”, si se m’imposa o si se m’obliga a assumir-lo. El valor dóna sentit i, en conseqüència, només val en la mesura que sigui lliurement acceptat i viscut: és inseparable de la persona. Entenent el valor tenim una manera d’introduir-nos en la comprensió de l’home. (…) Els valors morals no són cap mena especial de valors (és a dir, no hi ha uns valors morals per una banda, diferents dels valors antropològics o dels metafísics).”

I ara, vés per on, a Catalunya ho planificarem. Com més hi penso, més em perdo. O no parlem del mateix o algú s’ha begut l’enteniment. O ens volen fer passar bou per bèstia grossa. O són més tea party del que semblen. O tot. O res. El pas següent és planificar, directament, la metafísica. Això sí, nacional.

(I, fixeu-vos-hi: s’educa en valors, no s’ensenyen valors)

Posted in: Educació