Perplexitats d’agost: PxC, Salt i més

Posted on 17 Agost 2011

1


L’Anglada té raó”: així volia titular aquest bitllet, però em feia mal a la vista veure-ho en lletres grosses. Em feia mal, però és cert: en tot aquest embolic dels regidors de PxC a Salt qui té raó és Josep Anglada. Tothom sap que el seu és un partit xenòfob i racista, amb orígens clars en grups d’extrema dreta espanyolista. I no s’amaga gens dels seus idelals i de les seves conviccions -com a molt ho suavitza, i no pas sempre. Aleshores, què hi feien com a dirigents -regidors en un municipi de la importància de Salt- persones que en la seva vida personal no es comporten com a xenòfobs, sinó que conviuen -com a parella- amb persones d’altres porcedències? No vull pensar que sí que són exenòfobs tot i que la seva parella “no és de casa”, perquè aleshores tot encara seria més complicat. Vull pensar, simplement, que no són xenòfobs però que ja els anava bé accedir a ser regidors a partir d’una llista com PxC sempre que no es barregés la seva vida privada amb la pública -una fal·làcia del tot impossible. Anglada, doncs, té raó en fer-los fora: si no són xenòfobs no poden militar en un partit que, fonamentalment, ho és.

I per què els anava bé ser regidors per PxC? Doncs, segurament perquè volien ser regidors abans que primmirar-se en qüestions ideològiques, i perquè l’onada de rebuig -si més no recel- davant els nous immigrants, o davant d’alguns d’aquests nous immigrants, els anava a favor. I perquè creien que, un cop regidors, segur que podrien controlar l’essència del lloc on s’havien posat. Un d’ells havia militat -diuen- a les JNC, ERC i la CUP. Com aquell qui diu, molta convicció i fermesa en els seus ideals -dreta/esquerra, nacionalisme/independentisme/espanyolisme- no deu tenir. De fet, no és l’únic cas de candidat de PxC així: la famosa candidata de l’Espluga de Francolí -famosa pel video que va córrer amunt i avall de les xarxes 2.0 durant la campanya- també té una parella que “no és de casa”. Fins i tot els candidats de PxC a Torredembarra -el primer dels quals va estar a punt de sortir- tampoc no eren “de casa”: cap d’ells hi estava empadronat.

Una cosa semblant deu passar amb els votants de PxC: molts deuen ser xenòfobs i tot això -o s’hi aproximen amb un cert desconeixement-, però estic convençut que d’altres no, sinó que hi juguen conscientment. Conec el cas d’un d’aquests votants. El conec prou i sé que quan em va dir que els havia votat era cert. I també sé que havia militat a CCOO i que havia col·laborat, durant la transició, amb forces d’esquerres i catalanistes. Que quan guanya el Barça penja la bandera al balcó i que, quan cal, l’estelada i tot. I que hi té les senyeres penjades força dies. I que viu en un barri on gairebé no hi ha immigració. I que, fins i tot, en els seus orígens hi ha antecedents familiars que la Inquisició considerava com a impurs. I va votar PxC. Perquè és, realment, xenòfob, d’extrema dreta i espanyolista? No, per moltes altres raons: perquè deu estar emprenyat amb tot, perquè li molesten segons quins immigrants, perquè està cansat dels partits clàssics i, també, perquè -com per als regidors de Salt- això de la xenofobia no deixa de ser per a ell un joc que no considera realment perillós.

Em sembla que, realment, el més preocupant és això: que sigui un joc que no vegin com a perillós, sinó un perill amb el qual s’hi pot jugar perquè creuen que podran controlar. Per això, a més, és bo que Anglada tingui raó.

Una altra cosa -però també perillosa- és que, a Salt, li sigui més còmode a l’alcalde pactar amb dos regidors ex-PxC ara als nos adscrits -uns trànsfugues, ni que ara siguin “bons” perquè han deixat els “dolents”. Un joc que li anirà bé per a la comoditat del seu legítim govern municipal.

I és que, jugant jugant, et pots cremar. Avui, precisament, fa 75 anys de l’assassinat de Federico García Lorca. El van matar perquè era conegut, poeta, intel·lectual, d’esquerres i homosexual. Els seus assassins eren feixistes i homòfobs. I tot això.  I ja no jugaven

Etiquetat:
Posted in: Gent/país/món