És fàcil. I és difícil

Posted on 6 Juliol 2011

2


És fàcil saber. I és difícil ensenyar.

El final de curs -i l’inici de l’època d’oposicions, d’escoles d’estiu, d’activitats formatives, de planificació del curs vinent…- ha coincidit amb alguns articles que posen en qüestió la qualitat del nostre sistema educatiu a partir de la tesi que la majoria del nostre professorat no és suficientment competent, treballa amb desídia i alguna altra batzegada per l’estil.

És fàcil opinar. I és difícil ser mestre.

No tenim un sistema educatiu de primer nivell mundial. És cert: amb l’herència de dècades i dècades i dècades d’una inversió en educació inferior a la mitjana europea, els desequilibris socials i territorials que l’escola reflecteix i els excessius i reiterats canvis normatius -i, pel fet, evident, que la Catalunya de l’espoli fiscal no pot ser una potència de primer nivell mundial, ens agradi o no-, no hem aconseguit encara de dotar de la suficient estabilitat al nostre sistema com per acarar amb rotunditat i certitud plena tots els reptes educatius actuals.

És fàcil malparlar. I és difícil educar.

Però tampoc no tenim un mal sistema educatiu. Si el tinguéssim, aquests reptes que ens han caigut a sobre els darrers anys -l’allau immigratori, la revolució tecnològica, les conseqüències de la crisi, la renovació de valors…- l’haguessin anorreat. L’han fet trontollar, cert, però ha reviscolat i ha continuat avançant, al servei del país i la societat, traient el màxim fruit possible de les eines amb què l’hem dotat.

És fàcil atacar els més febles. I és difícil liderar.

El nostre sistema té una baula fonamental: els mestres, el professorat. Professionals de la docència, l’ensenyament i l’educació -com vulgueu dir-ho. Gent que es forma, que fa més hores -força més- de les que li reconeixen, que sap afrontar les adversitats, que innova, que pateix, que mira endavant, que s’equivoca, que se supera… Que viu la seva feina i que en coneix la importància. Que treballa envoltat d’enormes dificultats -que són les de la societat. Que se sent -i amb raó- l’esgraó més feble d’aquesta enorme complexitat que és el sistema educatiu.

És fàcil escriure estirabots contra els mestres. El que no és fàcil és ser un bon mestre.

I la majoria dels mestres del país ho són. Clar que tots podem esmentar casos de professionals negligents -de la docència, del periodisme, de l’enginyeria i de totes les professions-, però és una injustícia afirmar que la majoria dels nostres mestres són dolents. És fals: el sistema educatiu català no és un mal sistema -malgrat tot i amb totes les mancances que té- perquè els nostres mestres són bons. I és difícil ser-ho.

Etiquetat: ,
Posted in: Educació