La cultura popular festiva: reptes i consolidació

Posted on 27 Juny 2011

0


Ara que tot just s’ha acabat el llarg cap de setmana de sant Joan -i, enguany, en una coincidència que no teníem de feia 155 anys, de la Patum-, podem dir que s’ha donat el tret de sortida del període central de les nostres festes majors, ben bé fins a finals de setembre. Un període en el qual la cultura popular festiva d’arrel tradicional viu el seu apogeu anual, amb els trets característics de cada indret, però cada vegada més amb trets que han esdevingut comuns a una bona part de les nostres comarques. Gegants, nans i bestiari, és clar, i danses diverses. I una munió de correfocs i cercaviles de foc. I actuacions castelleres.

La d’enguany, per a diables i bestiari de foc i, també, per a les colles castelleres no és una temporada qualsevol, en el sentit, si més no, que el 2010 es van produir fets significatius que no podem obviar.

Comencem pel més fàcil d’explicar -i diria que el més significatiu, de bon tros: el 16 de novembre, el Comitè Intergovernamental de la Unesco catalogava el fet casteller com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat, afegint-se, així, a la Patum, que ja ho era. La candidatura dels castells havia estat impulsada, a partir del 2007, per la Comissió Castells Patrimoni de la Humanitat, formada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres, la revista Castells i el Centre Unesco de Catalunya. Els castells han passat, en no massa dècades, de ser un costum tradicional circumscrit a unes poques comarques catalanes a expandir-se internament i obtenir el màxim reconeixement internacional, que també és un reconeixement a la vitalitat i projecció de tota la cultura popular catalana d’arrel tradicional. Aquest reconeixement ha de comportar que la visibilitat dels castells augmenti encara més, a casa nostra i arreu. Com comporta, també, una clara responsabilitat: cal millorar molts aspectes organitzatius -i ho estem començant a veure, amb les proves diverses de les diades a l’antiga o la voluntat de reformular el Concurs de Tarragona- i cal saber preservar els propis valors per evolucionar de manera decidida en un plantejament més sòlid i conjunt de projecció internacional.

L’any 2010, també, es va trobar una sortida -cal esperar que definitiva- a la problemàtica generada per la mal anomenada “llei del foc” europea, que semblava que impediria l’activitat de balls de diables, colles o grups de diables i de dimonis i bestiari de foc. Es va arribar a especular que també afectaria a la Patum de Berga, tot i la seva consideració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Potser que ho expliqui una mica detingudament -perquè no sempre s’ha explicat bé i la nomenclatura triada és francament deplorable: la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, de 23 de maig de 2007, sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics és taxativa i no permet la utilització de material pirotècnic en cap altre tipus d’espectacle al carrer que no siguin els castells de focs tirats per professionals, tot i que preveu -sense definir- que la seva aplicació a cada Estat pugui tenir excepcions, això sí, raonades i per motius històrics i tradicionals. Després de llargues negociacions –amb la participació dels governs de Catalunya i el País Valencià, acompanyats, en el cas català, per representants de la Federació de Diables i Dimonis i l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular-, l’Estat Espanyol va efectuar la seva transportació reglamentària amb el RD 536/2010, de 7 de maig pel qual s’aprova el Reglament d’articles pirotècnics i cartutxeria amb l’objecte de regular l’ús dels artificis pirotècnics exceptuats de l’àmbit de Directiva Europea 2007/23/CE.  En la seva Instrucció Tècnica Complementària 18, es crea la figura de Consumidors Reconeguts com Experts, d’aplicació als nostres grups de foc. En conseqüència, se’n preveu la seva excepció històrica i tradicional -per dir-ho més clar: els diables, dimonis i dracs esdevenen excepció reconeguda i permesa de la directiva europea. La ITC 18 preveu, a més, la necessitat de formació, en un primer terme, dels Responsables de Grup de Consumidors Reconeguts com a Experts –és a dir, caps de colla o grup, responsables de material pirotècnic…-, que són els únics capacitats per adquirir el material pirotècnic especialment fabricat per a les actuacions al carrer i, també, els encarregats de formar posteriorment els Consumidors Reconeguts com Experts –és a dir, tots els membres dels balls, colles, grups…

Els cursos de Formació dels Responsables de Grup –convocats pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Delegació del Govern  espanyol a Catalunya, amb la col·laboració de la Federació i l’Agrupació-, van començar, finalment, el novembre de 2010, han continuat el primer trimestre del 2011 i han arribat a unes 1.500 persones -quatre per grup, si fa no fa- que han -hem- obtingut aquesta acreditació oficial. El procés ha estat complex i llarg, no exempt de tensions, però ha resultat efectiu per preservar la realitat de la nostra cultura popular, i augmentar-ne fins i tot la seguretat –especialment si els Ajuntaments acompleixen l’apartat que els correspon de tota aquesta nova normativa, bona part de la qual, pel que fa a la responsabilitat municipal, ja preveia el Decret 252/1999, de 31 d’agost, de Presidència de la Generalitat.

Aquesta és una altra responsabilitat: de les colles d’utilitzar inetl·ligentment l’excepcionalitat establerta i dels Ajuntaments de vetllar pel seu compliment -que en cap cas ha de voler dir pretendre controlar més enllà de la seguretat o incidir en el que no els pertoca. Res, però, ha de fer modificar la nostra tradició de foc, els correfocs i les cercaviles, i la utilització del carrer com a espai festiu. El perill de la prohibició s’ha allunyat de les nostres festes -si més no quant a la darrera embestida.

Clar que hi ha, per a uns i per a als altres, una nova espasa de Damòcles que no ens és exclusiva: les retallades en els pressupostos públics. Els contractants majoritaris dels grups de cultura popular són els ajuntaments -ja sigui directament o través de comissions de festa o entitats delegades- i, fonamentalment, per a actes del calendari festiu, que, difícilment, se suprimeixen, però que, en temps de crisi es poden aprimar, en el sentit de disminuir el nombre grups per acte, escurçar algun dia… Tot i això, la crisi no es va fer sentir de manera notable el 2010 -encara. Agafant com a mostra quatre balls de diables de poblacions prou diferents, quant al nombre d’habitants, tenim que el Ball de Diables de Tarragona va fer 17 actuacions el 2009 i 18 el 2010, el de Vilafranca del Penedès 11 el 2009 i 6 el 2010, el de Torredembarra 10 el 2009 i 12 el 2010 i el de la Riera de Gaià 4 el 2009 i 6 el 2010. A grans trets, doncs, el nombre d’actuacions fou invariable -i dades semblants trobaríem en d’altres elements de la cultura popular. En canvi, les perspectives per a enguany, quan la crisi s’ha fet més evident en els pressupostos municipals, preveuen una disminució que es fa difícil, a hores d’ara, de valorar plenament. Però no tardarem massa en poder
fer-ho.

Aquest és el repte: consolidar els avenços tot i els entrebancs de l’afany normativitzador i de les retallades.

(Reelaboració del material aportat al capítol corresponent de l’Informe anual sobre l’estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2011 del CONCA
http:://www.conca.cat/ca/publicacio/InformeanualsobrelestatdelaCulturaidelesArtsCatalunya2011 )

Posted in: Cultura popular