Ludwig Salvator von Österreich-Toskana, arxiduc d’Àustria, príncep de Bohèmia, d’Hongria i de la Toscana, un Habsburg amb doble tractament d’altesa reial i imperial nascut a Florència el 1847, fou un personatge singular en el seu temps. Viatger, intel·lectual i escriptor, als vint anys va tenir la seva primera relació amb les Illes, una visita a […]
maig 9, 2013
“Totes les traduccions han de ser marcades. No poden ser d’altra manera. I en el cas de Shakespeare, els traductors, a més a més, estem condemnats a ser traïdors per la mera raó de la diferència immensa de talent entre Shakespeare i sigui qui sigui el traductor” Salvador Oliva “Traduttore traditore” diu un conegut […]
maig 2, 2013
El sonet, la forma clàssica que van entronitzar per a la lírica amorosa Dante i Petrarca, ha esdevingut, amb el devenir dels segles, un gènere utilitzat per a tots els registres i des de totes les òptiques. El Barroc en va ser un bon exemple: sonets amorosos, religiosos, polítics, eròtics, pornogràfics, laberíntics, irònics, sarcàstics, escatològics… […]
març 21, 2013
El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]
febrer 18, 2013
La novel·lista Mercè Rodoreda (1908-1983) va ser, també, una poetessa autora de sonets ben suggestius. Rodoreda, però, només va donar a conèixer, en vida, alguns poemes de manera aïllada: el 1947 la Revista de Catalunya li publicà, des de l’exili, “Nou Sonets”. No va publicar mai cap llibre de poemes, ni ja retornada a Catalunya […]
gener 25, 2013
tota la seva obra no és més que un bellíssim preludi / Jaume Vidal Alcover El mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) va morir, de tuberculosi, en plena guerra. Aquesta mort prematura va estroncar una obra que s’albirava esplendorosa, la d’un poeta singular i renovador, aïllat de l’estricta tradició mallorquina. I un poeta de lectura actual i actualitzada, […]
gener 6, 2013
Nascut el mateix any que Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel –de qui enguany també es commemora el centenari-, l’obra de l’eivissenc Marià Villangómez (1913-2002), sovint massa poc valorada per la crítica del Principat, és fonamental tant en l’evolució de l’ús del sonet en la nostra literatura com en la recepció moderna de poetes d’altres literatures. El […]
desembre 24, 2012
De la mateixa generació -tots tres van néixer entre 1893 i 1894-, J. V. Foix, Joan Salvat-Papasseit i Ventura Gassol tenen tres veus poètiques molt distintes. Tant com n’és de divers el seu ús de la llengua, la seva manera d’entendre la forma i la seva voluntat lírica. Són, també, tres veus que s’aparten de l’hegemonia […]
desembre 9, 2012
Exercici Analitzeu mètricament -des del tipus de vers fins a l’estructura de la composició- aquest poema de Josep Pedrals (Barcelona, 1979), publicat inicialment a Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans (Documenta Balear, 2008): Vam repetir aquell viatge, vam repetir l’entrada al món recordable, l’entrada al món que va ser ahir com la […]
novembre 28, 2012
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va publicar el seus primers llibres els anys cinquanta -Ciutat a cau d’orella és de 1953-, però la seva obra no va arribar a obtenir una primera real repercussió fins el 1971, quan va editar quatre volums, entre els quals l’extraordinari Llibre de meravelles. Sovint menystingut per la crítica més noucentista […]
novembre 4, 2012
Josep Palau i Fabre (1917-2008) va recollir la seva poesia, que ell mateix va definir com de l’alquímia, espiritual, en el volum Poemes de l’alquimista, escrit entre 1936 i 1950. El llibre va ser publicat, per primer cop, clandestinament el 1952; legalment, però censurat, el 1972; i, a partir de finals dels setanta, en versions […]
juliol 17, 2012
La concessió a Enric Casasses (1951) del Premi Nacional de Literatura 2012 significa el reconeixement canònic d’una trajectòria de primera magnitud en la poesia catalana de les darreres dècades. Casasses, tot i que va publicar algun llibre als setanta i als vuitanta, no arriba al públic, però, fins als anys noranta. Així, després de donar […]
juny 15, 2012
En posts, articles, presentacions, vídeos i xerrades sobre el món 2.0 és del tot habitual topa amb el concepte/mot hipertext, la capacitat de navegar dels textos electrònics, aquest món de salts endavant i endarrere que ens ofereixen les dreceres de la xarxa, el jeroglífic de vincles entre un i altre text que ens dóna cada […]
març 25, 2012
Maria-Mercè Marçal (1952-1998), tot i que va participar també en la fundació de l’editorial, va començar a publicar una mica més tardanament que els seus companys del Mall i, malgrat la seva desaparició sobtada, va construir l’obra poètica més sòlida, amb més projecció interior i exterior i més valorada de tots ells. El seu primer […]
març 17, 2012
“A cal sabater és on van més mal calçats. Metge impossibilitat de guarir-se a si mateix Màrius Torres integra, al costat de Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel, una malastruga tríade de poetes malalts: comparteixen pulmons enfarinats per la tuberculosi, letargia inútil de sanatori i mort prematura.” (Pep Paré i Enric Martín (2005): Antologia de poesia catalana. Barcelona: […]
març 8, 2012
Perché in sonetti? Non è cosa trita cantarti in questo stile medioevale piutosto che nella forma scaltrita di una scrittura nuova e disuguale? E non sarà che il languaggio antico mi pporti a far figure un po’ datate e le espressioni che scrivendo dico sembrino o peggio siano inadeguate? Non credo, se leggendo ogni sonetto […]
febrer 4, 2012
Exercici Feu l’anàlisi mètrica d’aquest poema de Pere Gimferrer: El món és una al·legoria. És cabalístic el dibuix amb què el cel nítid expia l’ocell, ombra sense gruix. No res: tan sols una unglada en la llisor asserenada del firmament esbandit. Clarianes! La contrada n’estrafà una altra, celada en un invisible escrit Pauta de l’exercici […]
juny 2, 2013
0