Browsing All Posts filed under »De literatura i retòrica«

Del voltor de Miramar. 3 poemes per a s’Arxiduc: Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar i Joan Alcover

juny 2, 2013

0

Ludwig Salvator von Österreich-Toskana, arxiduc d’Àustria, príncep de Bohèmia, d’Hongria i de la Toscana, un Habsburg amb doble tractament d’altesa reial i imperial nascut a Florència el 1847, fou un personatge singular en el seu temps. Viatger, intel·lectual i escriptor, als vint anys va tenir la seva primera relació amb les Illes, una visita a […]

Una dama de cabell negre que es pentina: del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés

maig 20, 2013

3

Un dels sonets més  més coneguts i celebrats de Francesc Vicent Garcia -el popular Rector de Vallfogona- és el que narra el contrast entre la negror dels cabells d’una dama i la blancor de la seva pinta de vori: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL Amb una pinta de marfil polia sos cabells de […]

William Shakespeare, sonet 73: vuit traduccions

maig 9, 2013

1

“Totes les traduccions han de ser marcades. No poden ser d’altra manera. I en el cas de Shakespeare, els traductors, a més a més, estem condemnats a ser traïdors per la mera raó de la diferència immensa de talent entre Shakespeare i sigui qui sigui el traductor”  Salvador Oliva   “Traduttore traditore” diu un conegut […]

Joan Salvat-Papasseit: tres sonets

març 21, 2013

0

El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres  –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]

Exercicis de mètrica: “D’on sou, que tan alt veniu…”, de Joan Timoneda

març 12, 2013

0

Exercici Analitzeu els elements mètrics fonamentals d’aquest poema de l’escriptor i editor renaixentista Joan Timoneda (València, segle XVI), publicat al seu Cancionero llamado Flor de Enamorados: D’on sou, que tan alt veniu,                           Don Piripipiu?   Segons cantau poc a poc i us cremau on no hi ha foc, deveu ser de qualque lloc nat […]

“Som com moros dins la boira?” Joseba Sarrionandia, en català

febrer 26, 2013

1

Dissabte –sí, un 23-F, precisament- es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Som com moros dins la boira?, l’edició en català del volum amb què Joseba Sarrionandia fou reconegut amb el Premi Euskadi d’Assaig 2011. Va ser una presentació coral, amb intervencions de caire divers –en català, en euskera i en amazic- […]

El sonet a l’obra de Rosselló-Pòrcel

gener 25, 2013

7

tota la seva obra no és més que un bellíssim preludi / Jaume Vidal Alcover El mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) va morir, de tuberculosi, en plena guerra. Aquesta mort prematura va estroncar una obra que s’albirava esplendorosa, la d’un poeta singular i renovador, aïllat de l’estricta tradició mallorquina. I un poeta de lectura actual i actualitzada, […]

Salvador Espriu: “Nosaltres tots, castellers”

gener 13, 2013

0

    Nosaltres tots, castellers    S’aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses. Truquen a portes d’oblit. Desempresonen llum, ales, aire. Nua bellesa, nom sol enllà del nombre, esclat de festa. Volem la força dins l’ordre perfectíssim de la mesura. En equilibri, molt lentament ens alcen castells de somnis. Seny, no podríem acollir-nos per […]

El sonet a l’obra de Marià Villangómez

gener 6, 2013

0

Nascut el mateix any que Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel –de qui enguany també es commemora el centenari-, l’obra de l’eivissenc Marià Villangómez (1913-2002), sovint massa poc valorada per la crítica del Principat, és fonamental tant en l’evolució de l’ús del sonet en la nostra literatura com en la recepció moderna de poetes d’altres literatures. El […]

5 poemes de Nadal: J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit i Ventura Gassol

desembre 24, 2012

2

De la mateixa generació -tots tres van néixer entre 1893 i 1894-, J. V. Foix, Joan Salvat-Papasseit i Ventura Gassol tenen tres veus poètiques molt distintes. Tant com n’és de divers el seu ús de la llengua, la seva manera d’entendre la forma i la seva voluntat lírica. Són, també, tres veus que s’aparten de l’hegemonia […]

El Jaume (Vidal Alcover) i la Maria Aurèlia (Capmany), a Tarragona, aquells anys

desembre 21, 2012

0

(Article publicat a Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena (Onada edicions, Benicarló, 2012), volum a cura de Magí Sunyer i Montserrat Palau) L’any passat en va fer 20 de la mort del Jaume Vidal Alcover (1923-1991) i la Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), el Jaume i la Maria Aurèlia, i enguany, aquest 2012 que s’escola, en fa […]

El sonet a l’obra de Vicent Andrés Estellés

novembre 28, 2012

5

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va publicar el seus primers llibres els anys cinquanta -Ciutat a cau d’orella és de 1953-, però la seva obra no va arribar a obtenir una primera  real repercussió fins el 1971, quan va editar quatre volums, entre els quals l’extraordinari Llibre de meravelles. Sovint menystingut per la crítica més noucentista […]

Exercicis de mètrica: “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, de Joan Maragall

novembre 12, 2012

0

Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Joan Maragall  (1860-1911): “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, del llibre Visions & cants (1900): “La mare de Déu un roser plantava” la immòbil donzella cantava encisada, els ulls admirats del propi miracle, en llavis eslaus la mel catalana. “D’aquell sant roser naixia una branca”. Cantava […]

El sonet a l’obra de Palau i Fabre

novembre 4, 2012

0

Josep Palau i Fabre (1917-2008) va recollir la seva poesia, que ell mateix va definir com de l’alquímia, espiritual, en el volum Poemes de l’alquimista, escrit entre 1936 i 1950. El llibre va ser publicat, per primer cop, clandestinament el 1952; legalment, però censurat, el 1972; i, a partir de finals dels setanta, en versions […]

El sonet a l’obra d’Enric Casasses

juliol 17, 2012

0

La concessió a Enric Casasses (1951) del Premi Nacional de Literatura 2012 significa el reconeixement canònic d’una trajectòria de primera magnitud en la poesia catalana de les darreres dècades. Casasses, tot i que va publicar algun llibre als setanta i als vuitanta, no arriba al públic, però, fins als anys noranta. Així, després de donar […]

Ah, je ris… De Tintin a l’òpera, passant per Tarraco. Hipervincles

juny 21, 2012

1

La reemissió, dies enrere, d’un capítol del programa del Canal 33, Òpera en texans, dedicat a “Faust”, em va remoure un article que vaig publicar ja fa molt –devia ser en els 80 del segle passat- en una d’aquelles revistes que aleshores en deien fanzine. Deu estar en un lloc o altre de casa, però […]

Tot relliga: hipertext electrònic i hipertext literari

juny 15, 2012

3

En posts, articles, presentacions, vídeos i xerrades sobre el món 2.0 és del tot habitual topa amb el concepte/mot hipertext, la capacitat de navegar dels textos electrònics, aquest món de salts endavant i endarrere que ens ofereixen les dreceres de la xarxa, el jeroglífic de vincles entre un i altre text que ens dóna cada […]

Calders, el mexicà

juny 4, 2012

4

Després d’un fugaç pas per França, Pere Calders (1912-1994) va viure el seu exili a Mèxic, el país que va acollir, de la mà del president Càrdenas, milers de republicans -i que mai no va reconèixer oficialment l’Espanya de Franco. Va estar-s’hi vint-i-tres anys, una bona part de la seva vida, doncs, i la literàriament […]

Exercicis de mètrica: la “Balada de la garsa i l’esmerla”, de Roís de Corella

maig 26, 2012

1

Exercici Feu l’anàlisi mètrica -i també dels elements retòrics més substancials d’aquest poema de Joan Roís de Corella (1435-1497), conegut com la “Balada de la garsa i l’esmerla”: Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls […]

Gabriel Ferrater, simetria i hipertext: “Oh, aquests que peonen, encantats…”

maig 18, 2012

4

El vers és fet de duplicitat, i és per això que escriure en vers és si fa no fa l’única manera divertida d’escriure GF Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972) va significar, en moltes coses, una corrent d’aire fresc en el panorama de la literatura catalana dels anys 60. I no només com […]

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 52 other followers