Ludwig Salvator von Österreich-Toskana, arxiduc d’Àustria, príncep de Bohèmia, d’Hongria i de la Toscana, un Habsburg amb doble tractament d’altesa reial i imperial nascut a Florència el 1847, fou un personatge singular en el seu temps. Viatger, intel·lectual i escriptor, als vint anys va tenir la seva primera relació amb les Illes, una visita a […]
maig 9, 2013
“Totes les traduccions han de ser marcades. No poden ser d’altra manera. I en el cas de Shakespeare, els traductors, a més a més, estem condemnats a ser traïdors per la mera raó de la diferència immensa de talent entre Shakespeare i sigui qui sigui el traductor” Salvador Oliva “Traduttore traditore” diu un conegut […]
març 21, 2013
El poeta més popular d’entre els avantguardistes fou, sens dubte, Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), barceloní, d’arrels gitanes i d’origen familiar a les meves terres –l’avi patern era de Reus i l’ àvia, de la Selva del Camp; l’avi matern, de Miravet, i l’àvia, del Pla de Cabra. Avantguardista de voluntat i poeta eclèctic, va utilitzar cal·ligrames, […]
març 12, 2013
Exercici Analitzeu els elements mètrics fonamentals d’aquest poema de l’escriptor i editor renaixentista Joan Timoneda (València, segle XVI), publicat al seu Cancionero llamado Flor de Enamorados: D’on sou, que tan alt veniu, Don Piripipiu? Segons cantau poc a poc i us cremau on no hi ha foc, deveu ser de qualque lloc nat […]
febrer 26, 2013
Dissabte –sí, un 23-F, precisament- es va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Som com moros dins la boira?, l’edició en català del volum amb què Joseba Sarrionandia fou reconegut amb el Premi Euskadi d’Assaig 2011. Va ser una presentació coral, amb intervencions de caire divers –en català, en euskera i en amazic- […]
gener 25, 2013
tota la seva obra no és més que un bellíssim preludi / Jaume Vidal Alcover El mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) va morir, de tuberculosi, en plena guerra. Aquesta mort prematura va estroncar una obra que s’albirava esplendorosa, la d’un poeta singular i renovador, aïllat de l’estricta tradició mallorquina. I un poeta de lectura actual i actualitzada, […]
gener 13, 2013
Nosaltres tots, castellers S’aixequen torres en esborrats vestigis de mortes danses. Truquen a portes d’oblit. Desempresonen llum, ales, aire. Nua bellesa, nom sol enllà del nombre, esclat de festa. Volem la força dins l’ordre perfectíssim de la mesura. En equilibri, molt lentament ens alcen castells de somnis. Seny, no podríem acollir-nos per […]
gener 6, 2013
Nascut el mateix any que Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel –de qui enguany també es commemora el centenari-, l’obra de l’eivissenc Marià Villangómez (1913-2002), sovint massa poc valorada per la crítica del Principat, és fonamental tant en l’evolució de l’ús del sonet en la nostra literatura com en la recepció moderna de poetes d’altres literatures. El […]
desembre 24, 2012
De la mateixa generació -tots tres van néixer entre 1893 i 1894-, J. V. Foix, Joan Salvat-Papasseit i Ventura Gassol tenen tres veus poètiques molt distintes. Tant com n’és de divers el seu ús de la llengua, la seva manera d’entendre la forma i la seva voluntat lírica. Són, també, tres veus que s’aparten de l’hegemonia […]
desembre 21, 2012
(Article publicat a Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany a escena (Onada edicions, Benicarló, 2012), volum a cura de Magí Sunyer i Montserrat Palau) L’any passat en va fer 20 de la mort del Jaume Vidal Alcover (1923-1991) i la Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), el Jaume i la Maria Aurèlia, i enguany, aquest 2012 que s’escola, en fa […]
novembre 28, 2012
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va publicar el seus primers llibres els anys cinquanta -Ciutat a cau d’orella és de 1953-, però la seva obra no va arribar a obtenir una primera real repercussió fins el 1971, quan va editar quatre volums, entre els quals l’extraordinari Llibre de meravelles. Sovint menystingut per la crítica més noucentista […]
novembre 12, 2012
Exercici Analitzeu mètricament aquest poema de Joan Maragall (1860-1911): “La cançó de Sant Ramon, cantada per una russa”, del llibre Visions & cants (1900): “La mare de Déu un roser plantava” la immòbil donzella cantava encisada, els ulls admirats del propi miracle, en llavis eslaus la mel catalana. “D’aquell sant roser naixia una branca”. Cantava […]
novembre 4, 2012
Josep Palau i Fabre (1917-2008) va recollir la seva poesia, que ell mateix va definir com de l’alquímia, espiritual, en el volum Poemes de l’alquimista, escrit entre 1936 i 1950. El llibre va ser publicat, per primer cop, clandestinament el 1952; legalment, però censurat, el 1972; i, a partir de finals dels setanta, en versions […]
juliol 17, 2012
La concessió a Enric Casasses (1951) del Premi Nacional de Literatura 2012 significa el reconeixement canònic d’una trajectòria de primera magnitud en la poesia catalana de les darreres dècades. Casasses, tot i que va publicar algun llibre als setanta i als vuitanta, no arriba al públic, però, fins als anys noranta. Així, després de donar […]
juny 21, 2012
La reemissió, dies enrere, d’un capítol del programa del Canal 33, Òpera en texans, dedicat a “Faust”, em va remoure un article que vaig publicar ja fa molt –devia ser en els 80 del segle passat- en una d’aquelles revistes que aleshores en deien fanzine. Deu estar en un lloc o altre de casa, però […]
juny 15, 2012
En posts, articles, presentacions, vídeos i xerrades sobre el món 2.0 és del tot habitual topa amb el concepte/mot hipertext, la capacitat de navegar dels textos electrònics, aquest món de salts endavant i endarrere que ens ofereixen les dreceres de la xarxa, el jeroglífic de vincles entre un i altre text que ens dóna cada […]
juny 4, 2012
Després d’un fugaç pas per França, Pere Calders (1912-1994) va viure el seu exili a Mèxic, el país que va acollir, de la mà del president Càrdenas, milers de republicans -i que mai no va reconèixer oficialment l’Espanya de Franco. Va estar-s’hi vint-i-tres anys, una bona part de la seva vida, doncs, i la literàriament […]
maig 26, 2012
Exercici Feu l’anàlisi mètrica -i també dels elements retòrics més substancials d’aquest poema de Joan Roís de Corella (1435-1497), conegut com la “Balada de la garsa i l’esmerla”: Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls […]
maig 18, 2012
El vers és fet de duplicitat, i és per això que escriure en vers és si fa no fa l’única manera divertida d’escriure GF Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972) va significar, en moltes coses, una corrent d’aire fresc en el panorama de la literatura catalana dels anys 60. I no només com […]
juny 2, 2013
0