Una certesa literària, la novel·la de Joan Sales

Publicat el 13 maig 2012

0


(Text publicat -en francès- com a introducció a l’opuscle Survivre à l’épreuve du temps, editat per l’Institut Ramon Llull amb motiu de l’aparició, el 2007, de la segona traducció francesa d’Incerta glòria. El reprodueixo en el centenari del naixement del seu autor, Joan Sales)

Malraux, Hemingway, Bernanos, Orwell, Stendhal, Dostoievsky, Mauriac, Greene, Proust… Aquests són alguns dels grans noms de la narrativa moderna que la crítica francesa ha retret per parlar de Gloire incertaine, la novel·la de Joan Sales (Barcelona, 1912-1983). De fet, tant els crítics que van saludar l’aparició de la primera traducció francesa, publicada per Gallimard el 1962, com els que ja ho han fet arran d’aquesta nova traducció, elaborada sobre la versió definitiva de la novel·la i editada per Tinta blava aquest 2007, han posat de relleu la força i la qualitat de l’obra de Joan Sales. Han parlat de la seva èpica, de la solidesa dels seus personatges, del context que descriu –la guerra civil espanyola- i del context en què va ser escrita –la Catalunya sotmesa per la dictadura franquista-, així com dels avatars de la seva mateixa escriptura: la censura que va malmetre la primera edició catalana, de 1956, i les successives noves edicions del text, que l’autor va anar ampliant més i més cada cop, fins a la considerada com a definitiva, de 1971, que encara es va veure modificada posteriorment, quan la quarta i darrera part de la novel·la serà presentada per l’autor independentment, amb el títol de Le vent de la nuit. No ens hem d’estranyar, doncs, que Fabienne Dumontet, en la crítica publicada a “Le Monde” el proppassat 20 d’abril, hagi qualificat l’obra de Joan Sales com “le roman infinit”. O que Véronique Rossignol, al “Livres Hebdo” de 13 d’abril, parli de “roman-fleuve”.

La nova edició de Gloire incertaine, amb una excel·lent versió deguda a Bernard Lesfargues –traductor ja de la primera- i Marie Bohigas –néta de Sales-, permet al públic lector francès actual conèixer una de les obres cabdals de la narrativa catalana del segle XX, una novel·la que va commoure la França dels anys 60, fins al punt que fou utilitzada pel filòsof Jean Lacroix per obrir la seva obra L’échec, el 1964. Els lectors i les lectores d’aquella primera versió francesa podran, ara, refrescar la seva memòria, tornar a submergir-se en l’univers de Joan Sales i comprovar com, amb els anys, la història que hi narra va anar creixent incessantment i fent-se més gran: aquesta versió definitiva té gairebé el doble de pàgines de la que van poder llegir quaranta-cinc anys enrere. Més gran en tots els sentits, en l’extensió i, també, en la seva solidesa.

Éditions Tinta blava, l’editorial promoguda per Llibert Tarragó i dedicada a la difusió de la literatura catalana a França, fa una tasca excel·lent, tant per la tria dels textos que publica com per l’encert de les seves promocions. Gloire incertaine –i el seu ressò inicial- n’és una bona mostra. Com també ha estat un encert tornar a confiar el prefaci al mestratge de Juan Goystisolo, l’escriptor català en llengua espanyola establert al Marroc.

La literatura catalana, la rica varietat de les obres escrites en llengua catalana en la diversitat dels seus territoris –de Barcelona a Mallorca, de Perpinyà i Andorra a València-, necessita ser més i millor coneguda a França del que ja ho ha estat i ho és. La seva recepció a França és, a més, una de les vies necessàries per aconseguir una millor recepció arreu del món. Per això, l’Institut Ramon Llull, l’organisme dedicat a la promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes, ha col·laborat molt de bon grat amb aquesta nova edició francesa de Gloire incertaine, i ho farà amb la seva presentació a París i també amb la que l’Institut Français ha previst a Barcelona.

Joan Sales, a més d’escriptor, fou editor, una editor clau en el desenvolupament de la literatura catalana de la postguerra espanyola. Així, el 1962, el mateix any què Gallimard publicava la traducció del que acabaria essent la novel·la de la seva vida, Club Editor, l’editorial de Sales, donava a conèixer La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, que esdevindria la gran novel·la de l’autora catalana del segle XX més traduïda, també a França. L’any vinent, precisament, commemorarem el centenari del naixement de Mercè Rodoreda.

Que aquesta nova edició de Gloire incertaine sigui, doncs, l’inici d’un nou impuls per al coneixement i la valoració de la literatura catalana a França. Des de l’Institut Ramon Llull abocarem tots els nostres esforços per a que això sigui possible. Esforços i recursos materials i humans. A través del Centre d’Estudis Catalans de la Sorbonne –amb qui col·laborem activament mitjançant un conveni específic-, a través de la delegació del mateix Institut que obrirem a París aquesta tardor, a través de la nostra xarxa de lectorats en diverses universitats d’arreu de França, a través dels ajuts específics a les traduccions i a la presència d’escriptors i escriptores… Res d’això serviria de res, però, si la literatura catalana no tingués una magnífica trajectòria històrica i un present ple de talent i empenta. I la nostra literatura té una extensa història i un ric present.

 Nota

Podeu trobar l’opuscle a: http://www.llull.cat/IMAGES_2/PARISINCERTAGLORIA.pdf

Conté textos de Juan Goytisolo, Bernard Lesfargues, Jacques Ricaumont, Chistian Audejean, Jean Lacroix, Xavier Pla, Maria Bohigas i documents diversos.

La presentació de la nova edició d’Incertaine Gloire, a París, el 23 de maig de 2007, va anar a càrrec de Juan Goytisolo i Maria Bohigas.

About these ads