De calçotades, bisbes i insubmissos

Publicat el 25 gener 2012

0


Aquests dies que Valls es prepara per a la 31ena Gran Festa de la Calçotada -i ens recorda que, entre Carnaval i calçots, ens vénen uns quants caps de setmana enfeinats-, el Camp ha ocupat l’atenció dels mitjans tradicionals barcelonins per un parell de qüestions ben diferents. Dilluns, l’arquebisbe i prelat metropolità de Tarragona es va deixar anar amb unes quantes consideracions diguem-ne que despectives -per ser modestos- sobre la condició dels homosexuals. Res de nou a la vinya del senyor -més etèria que les que ens donen les redoltes per a coure els calçots-, però encara ens sobtem d’aquesta fixació de la jerarquia catòlica en tot allò que afecta la vida privada: dilluns mateix el bisbe de Valladolid es queixava que s’hagués triat l’actual vicepresidenta espanyola per fer el pregó de setmana santa d’aquella ciutat castellana, i això que ha estat una de les més constants i figura que convençudes assistents a les reiterades manifestacions madrilenyes convocades per les autoritats eclesiàstiques contra perversions diverses de la societat moderna i els governs no declaradament de dretes. Es veu que la vicepresidenta no està canònicament casada. Ai, senyor.

Dimarts l’arquebisbe bisbe Pujol va voler apaivagar el foc -fins i tot el catòlic Ballesteros havia posat el crit al cel, sense massa estridències, això sí. Però, com sovint passa si t’excuses sense excusar-te i sense ganes de fer-ho, va embolicar una mica més la troca. He llegit que va dir que respectava tothom i que, a més, tenia “tanta gent coneguda que té aquestes coses”. I aneu a saber quines són “aquestes coses” que tenen els coneguts del bisbe, però la imaginació pot fer-hi miracles. Sí, senyor.

I més o menys a la mateixa hora, dimarts també, l’Andreu i la Maria, els joves empresaris de Siurana, presentaven a Barcelona, en conferència de premsa formal al Col·legi de Periodistes, l’inici efectiu de la seva insubmissió fiscal: ja han deixat de pagar els  impostos corresponents al govern espanyol i, a partir d’ara, ho faran exclusivament al català, com ja vàrem explicar temps enrere en aquesta mateixa finestra delCamp.cat -i vàrem ser els primers en fer-ho, si no vaig errat. La seva conferència de premsa va tenir un alt ressò en les xarxes -amb alguna anècdota il·lustrativa produïda per un il·lustre patriota, més aviat gironí, que, o era el primer cop que sentia parlar de Siurana o va pensar que la “S” era suspecta del pecat d’espanyolitat, i va escriure Ciurana als seus tuits, com si fos el cognom del tinent d’alcalde de Barcelona. Encara ens queda molta pedagogia territorial a fer, fins i tot als més patriotes del peatge de Martorell en amunt. Els costa, senyor.

L’Andreu i la Maria, valents, decidits i amb les idees clares, han estat notícia a la premsa nacional, començant pels mateixos TN de la nostra. Bé, com en allò de l’Astèrix, no a tota: el diari d’avui dimecres del senyor comte, aquell que regalen als trens i a les universitats, feia insubmissió a la insubmissió fiscal i no en deia res. De l’arquebisbe sí que en parlava, tot i que el titular era una giragonsa gairebé miraculosa: “El govern de Tarragona censura l’arquebisbe per les crítiques al gais”.

Temps de calçots i salses salvitxades -que potser són algunes d’”aquestes coses”. I de gent valenta i decidida, empresaris emprenedors. Com l’Andreu i la Maria. De Siurana.

(Publicat a http://www.delcamp.cat el 25 de gener de 2012)

About these ads