Aquest passat cap de setmana, a Torredembarra vàrem tenir Fira als carrers del voltant de l’església i la Torre de la Vila per commemorar la Batalla. Tot i que hi ha qui s’ho pensi, la Batalla de Torredembarra no té res a veure amb les habituals trifulgues internes de l’Ajuntament –aquesta legislatura sembla la més… [Read more…]
Divendres passat, hores abans del partit Barça-Atlètic, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid –demostració fefaent que l’anomenada transició espanyola ni tan sols va tocar d’esquitllèvit el poder judicial- va autoritzar una manifestació de clar caràcter feixista que, de manera absolutament impune, va passejar fins i tot símbols de les SS nazis i va repartir… [Read more…]
Exercici Feu l’anàlisi mètrica -i també dels elements retòrics més substancials d’aquest poema de Joan Roís de Corella (1435-1497), conegut com la “Balada de la garsa i l’esmerla”: Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls… [Read more…]
La història es repeteix, diuen. Demòcrit, Parmènides i companyia ja discutien sobre el pas del temps, l’evolució de la matèria i la reiteració de la història, tot i que Heràclit sostenia amb fermesa que un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu -perquè l’home canvia i l’aigua que baixa pel riu… [Read more…]
El vers és fet de duplicitat, i és per això que escriure en vers és si fa no fa l’única manera divertida d’escriure GF Gabriel Ferrater (Reus, 1922-Sant Cugat del Vallès, 1972) va significar, en moltes coses, una corrent d’aire fresc en el panorama de la literatura catalana dels anys 60. I no només com… [Read more…]
(Text publicat -en francès- com a introducció a l’opuscle Survivre à l’épreuve du temps, editat per l’Institut Ramon Llull amb motiu de l’aparició, el 2007, de la segona traducció francesa d’Incerta glòria. El reprodueixo en el centenari del naixement del seu autor, Joan Sales) Malraux, Hemingway, Bernanos, Orwell, Stendhal, Dostoievsky, Mauriac, Greene, Proust… Aquest són… [Read more…]
Exercici Analitzeu els elements mètrics essencials d’aquest poema de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), amb especial atenció als aspectes de rima, i valoreu també els components retòrics més significatius: Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! -de tant com brilla en el cel sembla una donzella nua. L'espurneig que em fereix l'ull són els… [Read more…]
En tot això que li ha passat a la Casa Reial espanyola els darrers mesos hi ha dos elements nous de trinca. No ho són les coses que se n’ha sabut -perquè formen part de la seva tradició i dels seus costums, des dels negocis fins a les caceres. Sí que és novetat, en canvi,… [Read more…]
Enguany s’acompleix el centenari del naixement de Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener (Tísner) i Joan Sales, tres narradors i novel·listes que van compartir exili mexicà. Els difícils temps que els va tocar de viure -la guerra, la diàspora, la Catalunya sota el franquisme…- els van obligar a desenvolupar activitats professionals diverses, i no sempre lligades al… [Read more…]
RECTOR SOLIDARITZAT AMB ELS ESTUDIANTS Aquest és el text d’una pancarta que, signada per un col·lectiu d’estudiants, presidia notòriament el pati central del Campus d’una universitat del país. Si la llegim textualment, diu que hi ha un rector que està solidaritzat amb els estudiants, però dóna la impressió que el col·lectiu volia dir precisament el… [Read more…]
Aquesta setmana, a Tàrrega, un policia nacional es va enfurismar quan una nena de nou anys va dibuixar un estel. Això pot semblar el començament d’una versió una mica hard d’El Petit Príncep, però és més aviat una història kafkiana. I lamentablement real. A la nena l’acompanyava la seva mare, que volia que tingués el… [Read more…]
Exercici Analitza mètricament aquest poema d’Albert Roig (1959), “Figa cóquera”, en la versió publicada a Córrer la taronja (1979-2001): Fil, daures D'ajaures De fulles, I l'ull, es Queix d'Astres. Les clastres I els glabres Nins i Arbres Del blanc Salanc Que… [Read more…]
“España, Una, Grande y Libre” era l’eslògan del franquisme, el nacionalisme espanyol en estat pur. La versió dominant d’ara mateix -el PP de Rajoy amb majoria absolutista al Congrés i al Senat i amb un control ferri de bona part de les comunitats autònomes i dels grans ajuntaments- ha retrobat els orígens de manera entusiasta.… [Read more…]
(Publicat originalment en anglès a http://www.helpcatalonia.cat/2012/04/sant-jordi-festival-of-book.html) La llengua catalana és una llengua romànica amb més de mil anys d’història i una producció literària que neix, a l’època medieval, al costat de les altres literatures que s’expressen en les noves llengües que sorgeixen de la fragmentació del llatí. Filòsofs com Ramon Llull, pensadors com Bernat Metge… [Read more…]
Exercici Analitzeu la forma estròfica i de rima d’aquest poema de Maria-Mercè Marçal, tenint en compte que conté una complexitat superior a la que sembla a primer cop d’ull, especialment pel que fa a la rima: T’estimo quan et sé nua com una nena, com una mà badada, com un reclam agut i tendre que… [Read more…]
Avui acabem la setmana de l’anunci de les retallades que l’Estat vol imposar en sanitat i educació. Primer et convoco a Madrid per explicar-te que vull que facis i figura que escoltar què en penses i després ho aprovo sense haver fet el més mínim cas del que m’has dit. Tot de dilluns a divendres,… [Read more…]
Ahir, 10 d’abril, que feia 80 anys de les eleccions municipals que van donar pas a la proclamació de la República i que l’Andreu i la Maria de Siurana -i alguns altres empresaris- van fer la primera passa efectiva per a la insubmissió fiscal, els @jovespriorat recordaven pel Twitter una contundent afirmació de Manuel de… [Read more…]
Si fos torero o amant de les curses de braus, diria que doña María de los Llanos de Luna ens ha de donar moltes tardes de glòria. No ho sóc, però, vist que la Delegada del Govern espanyol a Catalunya ha entrat amb un ímpetu fatxenda tan desmesurat que sembla com si no es pogués… [Read more…]
Allò que més destaca de la producció poètica de Francesc Vicent Garcia (1582-1623), el popular Rector de Vallfogona, és l’enginy amb què sap construir els sonets, gènere en el qual assolí un gran mestratge i que portà a la maduresa en la nostra tradició poètica. Els sonets del rector sintetitzen les intencions i les tècniques… [Read more…]
Els diumenges, ni que siguin de Rams, continuen donant-nos un allau de notícies, ara que el futbol és més aviat de dissabte: al mallorquí i lul·lià Puig de Randa, Josep Massot i Muntaner –tot just estrenat com a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes- enviava un missatge als que s’hi havien concentrat en suport a… [Read more…]
maig 30, 2012
1